Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra.
Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor BOOTP.
BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes només es poden configurar fent servir el DHCP.
El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (àlies Solaris) i el GNU/Linux.
Nota | |
---|---|
Per a un servidor Debian GNU/Linux es recomana |
Un servidor que és programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/Linux, es recomana utilitzar el paquet isc-dhcp-server
. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd3/dhcpd.conf
):
option domain-name "example.com"; option domain-name-servers ns1.example.com; option subnet-mask 255.255.255.0; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; server-name "servername"; subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option routers 192.168.1.1; } host clientname { filename "/tftpboot.img"; server-name "servername"; next-server servername; hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB; fixed-address 192.168.1.90; }
En aquest exemple, hi ha un servidor servername
que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP i passarel·la de xarxa. És quaasi segur que necessitareu canviar les opcions «domain-name», i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename
hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP.
Després d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/init.d/isc-dhcp-server restart
.
Aquí teniu un altre exemple de dhcp.conf
que fa servir el mètode Pre-boot Execution Environment (PXE) de TFTP.
option domain-name "example.com"; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; allow booting; allow bootp; # El paràgraf següent necessita modificar per ajustar-lo al vostre cas subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option broadcast-address 192.168.1.255; # la adreça de la passarel·la podria ser diferent # (l'accés a Internet de exemple) option routers 192.168.1.1; # poseu el dns que utilitzeu option domain-name-servers 192.168.1.3; } group { next-server 192.168.1.3; host tftpclient { # adreça màquina del client tftp hardware ethernet 00:10:DC:27:6C:15; filename "pxelinux.0"; } }
Adoneu-vos que en l'arrencada amb PXE, el fitxer client de nom pxelinux.0
és el carregador de l'arrencada, no una imatge del nucli (vegeu Secció 4.5.4, «Posar les imatges del TFTP al seu lloc» més endavant).
Si la vostra màquina usa UEFI per engegar, haureu d'especificar un gestor d'arranc apropiat per a màquines UEFI, per exemple
group { next-server 192.168.1.3; host tftpclient { # adreça mac del client tftp hardware ethernet 00:10:DC:27:6C:15; filename "debian-installer/amd64/bootnetx64.efi"; } }
Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A Debian GNU/Linux són als paquets bootp
i isc-dhcp-server
respectivament.
Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf
. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps
, i després /etc/init.d/inetd reload
per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta:
bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
Ara, podeu generar un fitxer /etc/bootptab
. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar que els antics fitxers de BSD printcap
, termcap
, i disktab
. Vegeu la pàgina de manual del bootptab
per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. A continuació teniu exemple de /etc/bootptab
:
client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB:
Necessitareu canviar al menys l'opció «ha», que especifica l'adreça màquina del client. L'opció «bf» especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per a més detalls, vegeu Secció 4.5.4, «Posar les imatges del TFTP al seu lloc».
Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.5.1, «Configurar un servidor DHCP». Altrament, ho aconseguireu afegint la directiva allow bootp
al bloc de configuració per la xarxa que conté el client al fitxer /etc/dhcp/dhcpd.conf
, i reiniciant el dhcpd amb /etc/init.d/isc-dhcp-server restart
.
Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd.
En el cas de tftpd-hpa
hi ha dues formes d'executar el servei. Pot ser iniciat sota demanda pel dimoni inetd
del sistema o es pot configurar per a executar com un dimoni independent. El mètode a emprar és seleccionat en instal·lar el paquet i pot ser canviat reconfigurant aquest.
Nota | |
---|---|
Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori |
Totes les alternatives de l'in.tftpd que hi ha a Debian per defecte haurien d'enregistrar les peticions TFTP al registre del sistema. Algunes d'elles suporten un paràmetre -v
per mostrar una sortida més detallada. Es recomana que comproveu aquests missatges registrats en el cas que patiu problemes d'arrencada com a punt d'inici al diagnòstic de la causa dels problemes.
Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, «On trobar arxius d'instal·lació», al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP i no hi existeix cap norma ben establerta.
Per a arrencar amb PXE, només cal l'arxiu tar netboot/netboot.tar.gz
. Extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada del tftpd. Assegureu-vos que el servidor DHCP està configurat per passar pxelinux.0
al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. Per a màquines UEFI, necessitareu passar un nom d'imatge d'arrencada EFI apropiat (com ara /debian-installer/amd64/bootnetx64.efi
).