Per configurar el RARP necessitareu saber l'adreça Ethernet (és a dir, l'adreça MAC) dels clients on instal·lar-se. Si no sabeu aquesta informació, podeu arrencar amb el mode de «recuperació» i utilitzar l'ordre ip addr show dev eth0.

A un servidor RARP que utilitze un nucli de Linux o Solaris/SunOS, podeu utilitzar l'ordre rarpd. Assegureu-vos que l'adreça física Ethernet del client és a la base de dades «ethers» (o bé al fitxer /etc/ethers, o via NIS/NIS+) i a la base de dades «hosts». Necessitareu aleshores iniciar el dimoni RARP. Executeu (com a root) l'ordre: /usr/sbin/rarpd -a a la majoria dels sistemes Linux i SunOS 5 (Solaris 2), /usr/sbin/in.rarpd -a a altres sistemes Linux o bé /usr/etc/rarpd -a al SunOS 4 (Solaris 1).

Un servidor que és programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/Linux, es recomana utilitzar el paquet isc-dhcp-server. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd3/dhcpd.conf):

option domain-name "example.com";
option domain-name-servers ns1.example.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";

subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
  range 192.168.1.200 192.168.1.253;
  option routers 192.168.1.1;
}

host clientname {
  filename "/tftpboot.img";
  server-name "servername";
  next-server servername;
  hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
  fixed-address 192.168.1.90;
}

En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP i passarel·la de xarxa. És quaasi segur que necessitareu canviar les opcions «domain-name», i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP.

Després d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/init.d/isc-dhcp-server restart.

Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A Debian GNU/Linux són als paquets bootp i isc-dhcp-server respectivament.

Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i després /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta:

bootps  dgram  udp  wait  root  /usr/sbin/bootpd  bootpd -i -t 120

Ara, podeu generar un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar que els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab. Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. A continuació teniu exemple de /etc/bootptab:

client:\
  hd=/tftpboot:\
  bf=tftpboot.img:\
  ip=192.168.1.90:\
  sm=255.255.255.0:\
  sa=192.168.1.1:\
  ha=0123456789AB:

Necessitareu canviar al menys l'opció «ha», que especifica l'adreça màquina del client. L'opció «bf» especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per a més detalls, vegeu Secció 4.4.5, «Posar les imatges del TFTP al seu lloc».

Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.4.2, «Configurar un servidor DHCP». Altrament, ho aconseguireu afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client al fitxer /etc/dhcp/dhcpd.conf, i reiniciant el dhcpd amb /etc/init.d/isc-dhcp-server restart.

Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd.

En el cas de tftpd-hpa hi ha dues formes d'executar el servei. Pot ser iniciat sota demanda pel dimoni inetd del sistema o es pot configurar per a executar com un dimoni independent. El mètode a emprar és seleccionat en instal·lar el paquet i pot ser canviat reconfigurant aquest.

	Nota
	Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de Debian GNU/Linux poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /srv/tftp. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència.

Totes les alternatives de l'in.tftpd que hi ha a Debian per defecte haurien d'enregistrar les peticions TFTP al registre del sistema. Algunes d'elles suporten un paràmetre -v per mostrar una sortida més detallada. Es recomana que comproveu aquests missatges registrats en el cas que patiu problemes d'arrencada com a punt d'inici al diagnòstic de la causa dels problemes.

Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, «On trobar arxius d'instal·lació», al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP i no hi existeix cap norma ben establerta.